Levític

 

El Levític és el tercer llibre del Pentateuc (Gènesi, Èxode). Bàsicament, és un recull de normes alhora que establix com s’han d'escollir i comportar els sacerdots. El nom del llibre fa referència precisament a la tribu de la qual eixiran els primers sacerdots.

Des del punt de vista narratiu, no hi ha molta acció. Només un moment en el qual Déu fulmina uns fills d’Aaron, el germà gran de Moisés. En general el Senyor parla a Moisés per a donar-li instruccions. L’ordre és peculiar. Primer li diu com han de ser tots els sacrificis. Quin animal, com matar-lo, com esporgar la seua sang, com cremar-lo. També es poden fer ofrenes de farina (flor de farina) i coques. Això dona pas als menjars que no poden fer i també als pecats i als sacrificis que han de fer per ser perdonats en cada cas.

Després hi ha una segona part que para de la vida en santedat, referint-se en particular als sacerdots. Però no solament a ells, sinó a qualsevol israelita i immigrant que viva amb ells.

També instaura festes i processos de pagament de deutes així com algunes maneres d’actuar per afavorir als pobres i als immigrants.

No és un llibre atractiu per a llegir (ni recomanar). Però sens dubte crida l’atenció en molts aspectes. En primer lloc, per comprovar com molts dels comportaments que hui en dia encara es consideren inapropiats ja hi apareixen. I, per mostrar només un altre aspecte interessant, com es dirigix la producció d’una manera “moral” per a no carregar massa la vida dels esclaus i gent que puga tindre en algun moment problemes per deutes o per pèrdues personals.