Gènesi

 

Quan l’altre dia vaig parlar amb un familiar una altra vegada després de molt de temps, vaig sentir dins meu un remordiment que ell em va generar fa anys. Un dia em va preguntar si jo havia llegit la Bíblia. Li vaig contestar, molest per no haver-ho fet, que jo no necessitava llegir llibres religiosos. Però ell em va fotre més diguem-me que la Bíblia és una obra fonamental de la Història, amb un alt valor literari i històric, independentment del seu valor religiós. L’altre dia, en tornar a parlar amb ell, encara que no vam tractar eixe assumpte, vaig sentir ganes de llegir alguna cosa de la Bíblia... Per casa tinc varies Bíblies. Totes són escolars menys una especial que em vaig comprar fa anys: La Bíblia Catalana. Posat a llegir alguna cosa he pensat que el millor era començar pel Principi.

El primer comentari que em ve al cap és que, jo diria, les dos terceres parts del Gènesi no són espirituals o místiques. Que conste que no vull semblar sacríleg. Em referisc a que no he sentit que al text hi haja un sentiment religiós tal i como jo m’imagine és el sentiment religiós. Més bé tot el contrari. El Déu dels inicis em sembla un capritxós, que juga amb la seva creació i més que res vol fer la seua voluntat.  Les bestieses són tantes que més d’una vegada he rigut.

Per altra banda, he sentit que eixe Déu era una creació humana que corresponia a un interès humà (no massa estimable, la veritat). Les repeticions, les llistes de noms interminables, l’ús de l’aritmètica en el càlcul de les edats, m’han donat la impressió de ser estratagemes per crear desorientació i ser utilitzades per una elit, competent això sí,  de xerraires sense escrúpols, per controlar un poble analfabet i poruc. Una elit que vol justificar que hi ha un poble elegit i un poble d’esclaus. Potser algú diga que rere les meues paraules hi ha un antisemitisme patent. No. Al meu parer el que hi ha al text és una justificació d’un sistema d’explotació econòmic...

Però no tot el que he sentit ha sigut dolent. La cosa canvia en l’última història del llibre: Josep i el seus germans. Aquesta història és més emotiva. En compte de la venjança i l’odi de les històries anteriors, el perdó, finalment, és el protagonista. El perdó, l’ordre, l’organització, l’estalvi la precaució, són valors positius que defineixen certa actitud moral. La germanor i la família també són protagonistes. Esta història que jo no coneixia, o no recordava, ha fet que valguera la pena llegir este primer llibre de la Bíblia. De fet, encara que no ho he fet, m’ha generat ganes de continuar llegint el següent llibre.