Albert Pijuan: Tsunami

 

Feia temps que no abandonava la via Literatura Española. I he escrit açò precisament per fer palès la dificultat de la paraula Española si volen aplicar-la a tot el país. I punt.

L’altre dia vaig veure que hi havia en Gijón un acte conjunt de G. Aguirre i Albert Pijuan presentant els seus llibres: Un tal Cangrejo y La gran ola. No coneixia a Albert Pijuan i vaig veure que és un escriptor en català. I la seua novel·la es titulava: Tsunami i la podeu comprar en ebook.  I com Aguirre deia que era una gran novel·la li he fet cas.

I sí. Té raó. Al·lucinant aquesta novel·la.

Y sí. Tiene razón. Alucinante esta novela. Desde el principio te atrapa y estás deseando saber cómo va a acabar todo aquello. La prosa vertiginosa, poderosa, exótica, te empuja a saber más.

 El llibre comença a Sri Lanka a 2004 (encara no havia nascut el meu fill major! Així doncs ell no pot recordar aquell Tsunami que ens va impressionar a tots). Estem en un hotel d’una cadena catalana d’hotels. Els pares i els fills són-hi per inaugurar-lo. Tres dels  nens tenen 18 anys. Fills de papà, per no dir de p... Amb una prosa vertiginosa anem assistint a les seues bestieses.  Després de la primera part que té lloc a 2004, botarem a 2017 i més endavant a 2024.

Encara que el final està un poc embrollat, durant tota la novel·la Pijuan aconsegueix mantenir-te assegut a la cadira i contemplar els fets i els pensaments dels personatges. No vols alçar-te per menjar, ni eixir. Vols saber. Vols venjança. Com si no fora suficient veure'ls viure la vida arrossegant el penediment...

Al mateix temps (després he conegut la vessant política de l’autor), hi ha com un missatge polític o social que, com l’esperit de Déu, vola sobre les aigües. Per açò volem la independència? Per açò volem que ens reconeguen com república independent? Sembla dir-nos Albert Pijuan. 

Molt interessant i recomanable.