Gemma Pasqual: Like blau

 

No és la primera vegada que em llig un dels llibres de lectura obligatòria dels meus fills. Tanmateix sí que és, aquest, el primer que és una recomanació d'un d’ells. El menut dels dos, que ja està en tercer d'ESO, no m'ha recomanat un, sinó dos llibres. Aquest en valencià i un altre en castellà (que ressenyaré més endavant).

Like blau m'ha endarrerit a les meues primeres lectures. Fa quaranta anys, més o menys, em van obligar llegir Mecanoscrit del segon origen. ! Obligar-me, dic, a mi! Va ser una bona experiència. Una experiència que em va dirigir l'atenció a les distòpies més famoses: 1984, Fahrenheit 457, en certa manera també Rebel·lió en la granja...Crec que no passarà el mateix amb el meu fill.

Tant a ell com a mi ens ha agradat molt Like blau, de Gemma Pasqual. Però als meus fills, això de llegir no els agrada massa...

Like blau és una molt entretinguda actualització de les distòpies clàssiques. Comunicant-se per rellotges amb pantalla: res de mirar-se a la cara; sempre rebent o perdent likes pels nostres actes; educats al servei del gran Magnus; tancats en una cúpula protectora...

Molt recomanable.