S. Alzamora: Ràbia

 

Un escriptor és algú que deu posseir l’habilitat de fer pensar els altres, o almenys d’entretenir-los, o totes dues alhora. Malauradament, jo no tenia cap de les dues coses. Estava desproveït de talent, això era tot i ho havia d’admetre. És cert que llegia, publicats, textos tan mediocres com els meus o encara més i tot, però, d’aquests, jo no me’n podia fer responsable. Dels meus, sí.

Açò ens diu Alzamora quasi al final d’este llibre. Cosa que comparteix i que sembla que ell no s’ha aplicat. XD.

Déu n'hi do! És (un poquet) broma!

Aquest paràgraf ho diu el narrador d’esta entranyable història; que en part entreté, en part et fa pensar i, també, en part denuncia. Escriptor mallorquí, ens parla d’allò que no vegem als llocs tan turístics com les Illes Balears: corrupció, abandonament, turisme de drogues i alcohol... Uns fets desgraciats li fan reflexionar sobre la ràbia i com ens porta a la violència.

Està bé.