Chimamanda Ngozi Adichie: Tothom hauria de ser feminista

 

Potser el millor d'este llibre és el seu títol.  Crec que quasi tot el que ens diu Chimamanda ho sabem i ho compartim. Tanmateix vaig a comentar un parell de coses. 

Per una banda la necessitat de demanar perdó que sovint té qui es declara feminista. Ens diu que en algun moment havia de presentar-se com una “feminista feliç africana que no odia els homes i a qui li agrada pintar-se els llavis i dur sabates de taló alt perquè vol i no pas per agradar els homes”.

I per l’altra, l’argument contra els què considerem que el feminisme hauria d’emmarcar-se en la lluita per la igualtat dels éssers humans.

Per què has de parlar com a dona? Per què no ho fas com a ésser humà? Aquesta mena de preguntes és una manera de silenciar les experiències específiques d’una persona. Lògicament, sóc un ésser humà. però a la vida em passen coses concretes perquè sóc una dona.

Com punt negatiu cal dir que es centra en la seua vivència a Nigèria i pot fer pensar a la resta del món que les situacions que denuncia són locals donant la impressió que és un problema superat a l’Occident.