Narcís Oller: La febre d'or

 

Es considera a Narcís Oller l’iniciador de la novel·la moderna catalana. Algunes de les seues narracions curtes són lectures obligatòries al centres d’ensenyament secundari. Oller va ser amic i company dels grans escriptors en castellà de la seua època. És famosa la carta de Galdós a Oller on li diu:

Yo no quiero aburrir a V. más con la longitud de mi epístola. Lo que sí le diré es que es tontísimo que V. escriba en Catalán. Ya se irán Vds. curando de la manía del catalanismo y de la renaixensa. Y si es preciso, por motivos que no alcanzo, que el catalán viva como lengua literaria, deje V. a los poetas que se encarguen de esto. La novela debe escribirse en lenguaje que pueda ser entendido por mayor número de gente. Los poetas que escriben para sí mismos, déjelos V. con su manía y véngase con nosotros. Le recibiremos a V., en el recinto de nuestro Diccionario con los brazos abiertos.[web]

I la seua resposta:

No amigo Galdós, no es exclusivismo, ni provincialismo, ni separatismo, ni otro ogro cualquiera de los terminados en ismo que pueda inventarse algún vecino de la corte tratando de los platónicos poetas del Pelago que el no conoce pero Vd. sí, lo que me hace escribir en catalán. Es algo muy superior, mucho más invencible que el pueril afán de mostrar al orbe mis preferencias por Cataluña que no niego, pero que podría tener del mismo modo y aun alardear de ellas escribiendo en romance. Escribo la novela en catalán porque vivo en Cataluña, copio costumbres y paisajes catalanes y catalanes son los tipos que retrato, en catalán los oigo producirse cada día, a todas horas, como Vd. sabe que hablamos aquí. No puede Vd. imaginar efecto más falso y ridículo del que me causaría á mi hacerlos dialogar en otra lengua, ni puedo ponderarle tampoco la dificultad con que tropezaría para hallar en paleta castellana cuando pinto, los colores que me son familiares de la catalana. …

La febre d’or és la novel·la més extensa d’Oller. El seu personatge principal és Gil Foix i Baleñà. Home que es fa a sí mateix, aprofitant les oportunitats que la borsa li ofereix després d’haver sofert alguns fracassos. Convertit en milionari, encara que vol fer del seu negoci un gran negoci familiar donant feina als cunyats i germans, s’obsessiona amb fer-se d’or alhora que pensa que tots els familiars que li envolten han de mostrar-se agraïts i fer-li reconeixement.  Però la dona i la filla més bé es senten ignorades i les seues preocupacions passen desapercebudes pel pare,  preocupat només pel seu negoci. Amb excés confiat, decideix anar a Paris amb una amant menyspreant la família. En tornar descobrirà que tot el que havia construït està greument corcat. La relació amb la dona i la filla també està greument danyada.... La febre d’or es converteix només en una febre terrible de la qual amb prou feines podrà eixir.

Oller fa una descripció insuperable de l’època i de la ciutat de Barcelona. La nova burgesia, els nous rics, són caracteritzats amb detall. El món que ens pinta és totalment diferent al que vegem a les obres de Galdós, Pardo Bazán, Clarín, etc. Inclòs el Paris bohemi que visita el nostre heroi és absolutament enlluernador, malgrat que visite tabernes plenes de pintors, poetes, borratxos i dones de malviure. També es diferencia perquè Oller ens vol donar algunes lliçons morals molt particulars (capitalisme humanista) amb aquesta gran novel·la.  Així el nostre Gil esdevindrà un home treballador, honest, orgullós, traït, boig i capaç de plorar en veure que tot se’n li va en orri.

Potser l’única pega que podem posar a esta ambiciosa novel·la siga l’excés detall a les operacions a la borsa i els aspectes legals dels negocis.