J.J. Mira: Els treballs perduts.

Llegir, en el sentit tradicional del terme em costa prou. Estic acostumat a escoltar. Però això no és l'unica causa de què m'haja costat tant acabar aquest llibre. És una història en teoria interessant. Jesús Oliver, es posa a viure en un antic palau, que ha "heretat" i que no vol que la família el venga, amb l'intenció de crear una immensa bliblioteca. Haurà de vuere-se-les amb la resta de la família que, óbviament, prefereixen una altra cosa. 

 

J.J. Mira, sense dubte un autor de merescut prestigi, aprofita estes circumstàncies per donar una lliçó d'História de la ciutat de València visitant moltes esglésies i passejant pels seus carres, fins i tot, arribant al Port, lloc que quant vius a València sempre el consideres suficienment llunyà per no sentir-lo com a part d'ella. 

 

A mi m'ha costat moltíssimim acabar-lo. De fet és la primera part d'una "trilogia" que volia llegir, però malauradament no crec que ho faça. M'ha resultat un poquet pedant i alhora vulgar en alguns aspectes. I massa culta en uns altres. Sense ritme. Massa com un intent de fer una obra d'art emulant a Joyce, però amb una história molt inferior que la de "Ulisses".