Si no estic extranyament equivocat, jo he anat només una vegada a una xarrada d'un escriptor. Millor dit, una escriptora: Na Clara-Simó. I d'aquella xarrada als Vivers de València recorde un parell de coses: 1. l'autora considerava que no era possible escriue una novel·la sense narració (i jo vaig pensar en el Jarama) i 2. l'autora va destacar la figura de T. Cucarella com un bon prosista. D'això fa ja un bon grapat d'anys! I fins ara no havia tingut el plaer de comprovar aquesta última opinió. Us convide a gaudir d'una interessant história, principalment per la forma de contar-la. L'unica cosa que em sap greu és el tema. Crec que cal oblidar el vergonyós passat d'Espanya i novel·lar el segle XXI (encara que siga també, en gran part, vergonyós).
Comentarios
Publicar un comentario